LES TIC I L'EDUCACIÓ ESPECIAL

La incorporació de les TIC a l'aula no genera en si mateixa canvis en les pràctiques educatives, suposa un procés d'apropiació d'eines i coneixements i la construcció de concepcions a incorporar els recursos i materials digitals com continguts flexibles, adaptables i transversals.

Emmarcar les estratègies i propostes didàctiques per a la incorporació de les TIC en el treball de l'aula dins del concepte d'educació inclusiva suposa la definició d'objectius i la recerca de recursos que promoguin solucions significatives per a cada tipus de discapacitat e introdueixin una millora en la qualitat educativa.

L'us de les TIC amb alumnes amb discapacitat intel.lectual s'orientarà a afavorir el desenvolupament de les estructures de pensaments, amb els alumnes sords a enfortir l'educació bilingüe, amb els alumnes cecs i amb baixa visió a facilitar l'accés a la informació i la producció escrita, amb els alumnes amb discapacitat motriu a donar suports que permetin obtenir un major grau d'autonomia en els aprenentatges.

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES PER A LA TEMÀTICA PLE

En esta entrada recopilaré el conjunt d'accions que he organitzat i planificat junt amb els meus alumnes perquè l'assimilació dels continguts de la unitat que estem treballant, "Els oficis", siga posible.

En el desenvolupament de les tasques ens fem servir de diverses estratègies metodològiques:

• Partint dels conceptes previs i les dificultats d'aprenentatge, es durà a terme l'exposició utilizant diferents suports.
• Partirem d'experiències concretes o abstractes adaptades al nivell de l'alumnat per a facilitar l'aprenentatge per experiència.
• Recopilació d'informació individual a fi de treballar tenint present la realitat de l'alumnat i el seu entorn més pròxim, relacionant-lo amb l'exposat en la teoria de la unitat.
• Treball reflexiu individual en el desenvolupament de les activitats individuals.
• Trball en Grup cooperatiu en el desenvolupament d'activitats i projectes: fer grups de tres o quatre alumnes i utilitzar les estructures de treball cooperatiu per a desenvolupar els principis de definició 'objectiu grupal, interdependència positiva i interacció cara a cara.
• Treballs plàstics, d'expressió artística, en els quals plasmar de diferents maneres el que van descobrint i aprenent.
• Posada en comú en gran grup després del treball individual o grupal.

L'IMPACTE DE LES TIC EN L'EDUCACIÓ

Tot i que l’economia i gran part de la resta de la societat s’estan transformant arreu del món, l’educació triga a canviar i és molt similar a la de principis del segle xx. En contrast amb l’impacte enorme de les TIC en l’economia i la societat, l’ús de les TIC no és una característica central i quotidiana en gran part de les aules del món, fins i tot allà on els recursos tecnològics estan àmpliament disponibles, com ara en els països de l’OCDE. 

Una enquesta entre directors d’escola i professors de vint-i-set països europeus va mostrar que gairebé el 100% de les escoles tenen accés a ordinadors i el 96% tenen accés a internet. Quasi el 100% del professorat arreu d’Europa ha utilitzat ordinadors i gairebé tots han utilitzat Internet. 

No obstant això, l’ús més comú dels ordinadors per part dels professors és per preparar la lliçó.

En un estudi recient, la resposta típica d’un professor de matemàtiques de 2n d’ESO sobre l’ús d’un ampli ventall d’aplicacions educatives per a TIC era entre “mai” i “algunes vegades”.

El nostre sistema educatiu encara ha de traspassar un llindar significatiu pel que fa a l’ús de les TIC i, sense un canvi, és probable que les TIC tinguin un impacte mínim en alumnes i professors.

MUSEUS DEDICATS ALS OFICIS

Hui hem fet una recopilació de museus d'algunes localitats en què s'arreplega informació dels oficis més destacats de la zona. Ací posem dos d'ells.

Museu d'Oficis i Costums. Bocairent.

El Museu d'oficis i Costums de Bocairent (MOCB) està format per una col.lecció etnogàfica estructurada en tres apartats fonamental: el tèxtil (amb telers manuals, maquinària i documentació), el camp i la muntanya (espai dedicat als oficis i costums de l'agricultura, les masies) i usos i costums de Bocairent. El museu acoge, a més, exposicions temporals i exhibicios d'artesania local.

Museu d'Oficis i Arts Tradicionals. Aínsa.

El Museu d?Oficis i Arts d'Aínsa acull una de les més interessants col.leccions etnogràfiques dels Pirineus, que recopila objectes sobre arts i oficis tradicionals. Comeixerem el taller del ferrer, amb l'enclusa i la farga; la fusta i tot el seu cicle productiu a través de la serradora i el taller del fuster; un magnífic teler i els productes textils elaborats a partir del cànem i la llama; la terriseria tradicional, la llanderia i la cistelleria.

OFICIS ANTICS

Un dels atractius que oferix la busca de l'arbre genealògic és conéixer les ocupacions del avantpassats. En la següent llista s'arrepleguen alguns oficis antics trobats en les nostres investigacions genealògiques entre els segles XVI i XIX. Molts d'ells encara existixen, encara que òbviament se realitzen de mode molt distint. Note's que alguns d'estos oficis es van convertir en cognoms per a les persones que el practicaven i els seus descendents, atés que solien transmetre's de generació en generació.

- Abarquero: Fabricava comprens (calçat de fusta, cuiro o cautxú que cobria només la planta dels peus i es lligava sobre l'empenya i el turmell).

- Aiguader: Transportava i/o venia aigua.

- Ama de cria (dida): Criava o alletava a xiquets que no eren seus, habitualment de famílies adinerades.

- Alfombrero: Confeccionava teixits de llana, cotó, etc. per a cobrir el sòl de les habitacions. 

- Bolillera: Teixidora de boixets.

- Brodadora: Feia brodats, adornant un tixit amb dibuixos fets amb passades d'agulla enfilada.

- Barber: Perruquer, arreglava la barba i tallava el pèl. Durant segles van realitzar també funcions pòpies del cirugians, com sagnats o extracció de queixals.

- Bugadera: Es dedicaven als llavats de la roba, a la vora dels rius o en llavadors públics. Moltes vegades.

- Carboner: Fabricava o venia carbó de llenya.

- Cardador: S'encarregava de preparar la llana per a teixir-la després.

- Cotoner: Elaborava el cotó.

- Esmolador o afilador: Es dedicava esmolar ganivets, tisores i altres instruments de talle.

- Saboner: Fabricava i/o venia sabó.

LA IMPORTÀNCIA DE LES BIBLIOTEQUES PER ALS XIQUETS

Els hàbits de lectura començen en els primers anys. Introduir els xiquets a la literatura promou l'alfabetització primerenca i recolza l'amor pel llenguatge i la lectura. Un racó de biblioteca escolar és una àrea diferent de la clase amb una varietat de llibres de cartó, de llibres il.lustrats, llibres per als primers lectors i còmodes seients. 

Les biblioteques escolars han d'oferir molt més que llibres, és un lloc de reunió per als estudiants, en el qual es poden explorar i debatre idees.

Crear una biblioteca a l'escola i a casa a fi de promoure les habilitats de pensament crític i millorar el desenrrotllament creatiu i social. Tidre un racó en què es tinguen llibres i els xiquets tinguen accés a ells per a veure és molt important, que els pares lliguen, i que els lliguen als xiquets.

A continuació pas a anomenar-vos algunes de les habilitats que es desenrotllen amb l'alfabetització primerenca: Habilitats d'alfabetització primerenca, habilitats de pensament crític i creatiu, desenrotllament social i la preparació per a l'etapa d'escolarització.

ANEM D'EXCURSIÓ.

Per fi, despres d'uns dies intensos de treball relacionat amb el tema de les professions ens n'anem d'excursió!

Fem una visita al Parc de bombers de la nostra ciutat amb els xics i xiques de segon de Primària. 

Ja s'ha passat a les famílies la circular informativa de l'excursió i ningú en classe es quedarà sense disfrutar del matí aprenent amb els bombers. Quina alegria!

Lóbjectiu d'esta activitat és transmetre des d'edats primerenques coneixements d'interlocutòria protecció. Que aprenguen a reconeixer el risc d'íncendi en el seu entorn, ja que els xicotets són més vulnerables en cas d'incendi. Els escolars coneixeràn de primera mà els riscos que poden trobar-se en la seua vida quotidiana i com previndre. I per descomptat, en cas de perill, avisar al 112. 

L'experiència segur resultarà genial i a més, se'l passaràn molt bé actuant com un bomber.

Volem agrair la col.laboració dels pares i que ens acompanyen durant la visita. I, com no, a l'equip de bombers per la seua il.lusió.

Gràcies a tots! 

A la volta posarem foto.

CANÇONS RELACIONADES AMB ELS OFICIS

El dia de hui en classe de segon s'ha dedicat a treballar en la elaboració d'un cançoner temàtic. Els alumnes havien d'investigar, a través d'Internet, dels papàs o de biblioteques (tant la d'aula, com la del col.legi, o inclús la municipal), per a recopilar el màxim possible de cançons relacionades amb les professions.

El primer grup va mostrar als companys la seua cançó, que estava relacionada amb els bombers, i inclús, amb ajuda del professor de música van ser capaços de tararal.lejar-la:

El segon grup va triar una cançó molt alegre referida al treball dels jardiners:

L'ofici de sabater és el que ha triat el tercer grup. La fixa amb cançó que ens han mostrat és molt vistosa:

Un quart grup ha triat la cançó del cuiner:

El seguent grup s'ha decidit per una cançó dedicada a un treball molt antic i ens ha explicat en què consistia: 

I l'ultim grup ha triat una cançó popular que tracta dels oficis:

Esta pràctica ha sigut molt beneficiosa i productiva. S'han mesclat les noves tecnologies, el treball en grup i la música. Els xiquets han aprés disfrutant.

TRANSMETRE VALORS: EL PASTOR MENTIDER.

En la classe de hui hem contat el conte del pastor mentider, i hem fet un diàleg tots junts sobre la importància de la responsabilitat en el treball i sobre la importància de no mentir.

El pastor mentider:

Aixó diu que era un pastor que era molt entremaliat, i tots els dies treia a pastar les ovelles al camp. Moltes vegades s'avorria, i un dia va decidir gastar una broma a la gent del poble. Va començar a cridar: "Socors, el llop! Que ve el llop!". La gent del poble va córrer a ajudar el pastoret, pensant que estava en perill, però, quam van arribar on estava amb les ovelles, van descobrir que tot havia sigut una broma pesada del pastor, que no paraba de riure. 

Els vilatans ens van enfadar, però al pastoret li va semblar una broma tan graciosa que la va repetir durant uns quants dies. Cada vegada que la gent pujaba corrent a auxilair-lo, es trobaven al pastor en terra sense parar de riure. 

La gent cada vegada estava més enfadada i començà a desconfiar d'ell, però el pastor no es penedia de les seues bromes.

Un matí, el pastor va veure un llop molt gran, que s'acostava cada vegada més. Tenia tanta por que va començar a cridar: "Socors, el llop! Que ve el llop!". Però els vilatans, cansats de les seues bromes, no el creien, i no va pujar ningú al prat a ajudar-lo. To i que cridava desesperat, ningú no l'auxiliava, i el llop va començar a menjar-se una bona part del ramat.

D'aquesta manera, el pastor va reconéixer el seu mal comportament amb la gent, es va penedir del que havia fet i mai més va tornar a mentir i a burlar-se de la gent.

PRIMER DIA AMB ELS OFICIS

Hui en classe hem començat a treballar el tema dels oficis o les professions.

Partint de la làmina, començem a establir el diàleg i l'acostament al tema que tractem, ja que és imprescindible iniciar-se amb una valoració dels coneixements previs que tenen els alumnes relacionats amb els oficis.

Hem insistit a evitar la discriminació de gèneres en el treball i hem fomentat la igualtat.

També hem treballat en els valors que giren al voltant del respecte cap al treball dels altres, la responsabilitat i la claboració.

En grups han començat a investigar sobre els distints tipus de treballs partint del següent guió:

- Treballs a la natura:

- Treballs en fàbriques:

- Treballs que ens ajuden:

Des del principi de la sessió se'ls ha mantingut molt implicats i molt actius. Se els ha comentat que estes pròxims dies tindrem moltes sorpreses i aprendrem molt junts. A classe disfrutarem de tirallongues, endivinalles, poesies, refranys i contes. També se'ls ha explicat que hauran d'investigar una professió, fent referència a les seues funcions, roba, eines, ...